Les dones sàvies
és una obra escrita per Molière que es va estrenar l’any 1672 a
París. Som al segle XVII, al saló d’una casa burgesa on viuen uns éssers humans
amb totes les contradiccions pròpies de la seva classe, però sobretot amb
contradiccions personals. El personatge d’Armanda, per exemple, ens demostra
fins a quin punt ella és cega als seus sentiments. Són ridículs, són
pretensiosos i són febles. Rebutgen la veu de la natura i creuen que la
filosofia i la ciència són una manera de defugir de les passions, l’instint i
els sentits; creuen o volen creure que els sentiments només són un pretext per
fer literatura. Tanmateix també són personatges tendres i sincers, molt
semblants a nosaltres.
Per a ells, el seu saló és el centre del món, al voltant del qual giren el sol, la lluna i les constel·lacions que ells observen amb la seva saviesa i la seva ignorància, els seus coneixements i els seus prejudicis tal i com nosaltres els observem a ells i com en el futur algú ens observarà a nosaltres.
La nostra adaptació ha pretès representar una obra que fos fàcil d’entendre i que actors, actrius i públic ens ho poguéssim passar bé, sense oblidar-nos de mostrar la manera de ser dels personatges i per tant aprenent dels seus valors i les seves mancances.
L'autor
Jean-Baptiste Poquelin, més conegut com Molière (París, 15 de gener del 1622 - 17 de febrer del 1673), fou un dramaturg i actor francès.
Considerat com el mestre de la Comédie-Française, segueix sent l'autor amb més obres representades per aquesta institució. Inflexible amb la pedanteria des falsos savis, les mentides dels metges ignorants i les pretensions dels rics burgesos, Molière estima la joventut i la vol alliberar de tan absurdes càrregues i prejudicis.
En les 30 comèdies que va escriure després del seu retorn a París mostra un coneixement de les incongruències de la vida humana i de la societat francesa del seu temps. Hi és capaç de tractar temes seriosos, i àdhuc tràgics, sense renunciar a l'alegria i a l'exhuberància de la comèdia. Va ser un mestre en el maneig dels diàlegs i en l'ús de l'argot.
En les 30 comèdies que va escriure després del seu retorn a París mostra un coneixement de les incongruències de la vida humana i de la societat francesa del seu temps. Hi és capaç de tractar temes seriosos, i àdhuc tràgics, sense renunciar a l'alegria i a l'exhuberància de la comèdia. Va ser un mestre en el maneig dels diàlegs i en l'ús de l'argot.
Fitxa artística
CRISAL (bon burgès)...
Josep Pujol
FILAMINTA (dona de Crisal).... Mercè Casany
Filles de Crisal i Filaminta
ARMANDA... Maira Vilaseca
ENRIQUETA... Anna López
ARIST (germà de Crisal)... Josep Alsina
BELISA (germana de Crisal)... Ma. Angels Escalé
CLITANDRE (amant d'Enriqueta)... Jordi Vinyes
TRIL·LIRO (poeta de saló)... Manuel Viver
VÀDIUS (savi)... David
Noguer
MARTINA (serventa de cuina)... Teresa Bassas
ESPINET (lacai)... Joan
Pujol
JULIÀ (criat de Vàdius)... Joan Pujol
EL NOTARI... Joan Sala
Fitxa tècnica
Escenografia: Joan Sala i Jaume Parramon
Vestuari: Cavall de ColorIl·luminació: Joan Arum
Música: Josep Barcon
Fotografia: Santi Puig
Maquillatge: Perruquerias Estètica Im·ma
Traspunt: Imma Escalé
Direcció: Petra Martin-Pero
GRUP ESPARDENYA TEATRE> http://www.espardenyateatre.cat/